Reflexions

La llibertat és una meta o concepte que ha provocat guerres, revolucions i canvis en tota societat i persona. Més enllà del concepte bondadós que acaba allà on comença la de l’altre, em pregunto si sabem gestionar la nostra. És una meta que mentre estem en lluita per aconseguir-la ens estimula i impulsa endavant. Però i quan realment l’aconseguim i tenim el temps per gestionar-la, la sabem usar? La sabem integrar? No hi ha presó més efectiva que la que no té barrots i de vegades nosaltres mateixos ens posem dins gàbies d’or i mal usem el nostre “temps” i la nostra vida per realitzar-nos plenament. Sabem qui som? Sabem què volem? Sabem què fer realment del nostre temps? Quants treballem per ocupar el nostre temps? Quants ens preocupem per estar ocupats? Tenim la ment tan enervada i ocupada que inclús en l’impàs de temps que ens deixem “lliures” per no fer res realment no en traiem profit i continuem fent, des de la ment, ocupant-nos per estar preocupats. Quants mentre treballem, enfadats perquè el sou, el cap.... i prometent-nos tot el que faríem si tinguéssim temps i quan aquest arriba perquè tenim vacances, atur o jubilació ens sentim tan descol·locats que tornem a …

Diuen que d'emocions bàsiques només són quatre: l’amor, la tristesa, la ràbia i la por. Hi ha qui encara filtra més dient que realment només en són dues: L’amor i la por i que la resta, són facetes de les primeres. Així doncs, què és la Culpa? Un sentiment, una emoció, un pensament?Sabem com actua: t'esgota, et frena, t'empetiteix. És com un virus que arrasa i demoleix. Com un corc que et menja per dins fins a anul·lar-te. Quan dic que és mortal és perquè quan se li dona prou poder pot arribar a anul·lar-te com a persona, a deixar de ser tu.Jo crec que la culpa és un pensament que lligues a una por. Perquè la por és visceral. La culpa, és apresa. Cap fill neix sentint-se culpable. La culpa neix de l'associació de les reaccions que provoquen les teves accions. I sempre comencen conduïdes de les mans dels pares per tal que el nen "aprengui" què està bé i què no.Així doncs, soc responsable del que senten els altres? M'haig de "morir" jo perquè les altres visquin? Ara que cada cop més estem entenent que l'altre no existeix... Per a qui actuo? Quan les llums es tanquin i …

La coherència, tant vital com textual, ens parla de la unitat dels diversos elements que formen un text i, en aquest cas, una persona. Es tracta de la unió entre el pensament, la paraula i l’acció. En el món espiritual, això s'anomena estar en la teva verticalitat o veritat. És a dir, si penso blau, sento blau i faig blau, la fermesa de les meves accions serà tal que res em farà dubtar. Restaré vertical més enllà de les envestides del món circumdant. Teories com la Bioneuroemoció diuen que la malaltia neix de la no coherència entre el que penso i el que faig.Però, què passa si mirem més enllà? Si penso odi, sento odi, expresso odi i actuo amb odi, també soc coherent amb mi mateix. Hitler, per exemple, era coherent amb els seus ideals. Osho deia que aquell que es preocupi per la coherència serà fals perquè només les mentides són coherents. L'única veritat és el canvi, i per tant la nostra coherència ha de ser canviant i revisada constantment. No hem de confondre fermesa, rigidesa i constància amb coherència. No hi ha res més coherent que un nen, i aquest canvia d'ideals i pensaments a cada instant …

Open chat
Hola!
Necessites ajuda?