La llibertat és una meta o concepte que ha provocat guerres, revolucions i canvis en tota societat i persona. Més enllà del concepte bondadós que acaba allà on comença la de l’altre, em pregunto si sabem gestionar la nostra.
És una meta que mentre estem en lluita per aconseguir-la ens estimula i impulsa endavant. Però i quan realment l’aconseguim i tenim el temps per gestionar-la, la sabem usar? La sabem integrar? No hi ha presó més efectiva que la que no té barrots i de vegades nosaltres mateixos ens posem dins gàbies d’or i mal usem el nostre “temps” i la nostra vida per realitzar-nos plenament.
Sabem qui som? Sabem què volem? Sabem què fer realment del nostre temps? Quants treballem per ocupar el nostre temps? Quants ens preocupem per estar ocupats? Tenim la ment tan enervada i ocupada que inclús en l’impàs de temps que ens deixem “lliures” per no fer res realment no en traiem profit i continuem fent, des de la ment, ocupant-nos per estar preocupats.
Quants mentre treballem, enfadats perquè el sou, el cap…. i prometent-nos tot el que faríem si tinguéssim temps i quan aquest arriba perquè tenim vacances, atur o jubilació ens sentim tan descol·locats que tornem a buscar-nos feines que no ens agraden, parelles indesitjables o mil coartades més per poder continuar enfadats, mentalment preocupats i altra vegada, sense temps per fer res… i torna a començar?
Sabem ser feliços? Sabem permetre’ns-ho? Sabem ser lliures? O va bé tenir culpables en qui dipositar el pes de la nostra responsabilitat en la nostra felicitat? La felicitat és una opció que neix del dia a dia. Una aposta per un mateix que als que mai ho ha intentat els sembla una utopia anomenada per gent que mai ha patit com ells o un esforç constant pels que ho han provat i tirat la tovallola perquè ens és esquiva a la manera com la volíem.
Ser feliç no vol dir no patir. Ni tenir problemes. No tot és curable, però si no ho intentes no ho serà res. I si us digués que la màgia de l’univers està a CREAR? Que la vida és una roda, morim, naixem i tot està en constant flux i moviment. Que quan no “fas res” és temps d’impàs, però ha de durar un instant… que l’eternitat és només un moment i dins d’aquest està la creença de temps. Si l’oblides, tot succeeix al mateix moment… així que per sentir-te feliç i en pau has d’oblidar el temps i l’espai i llavors crees l’instant i en ell mors, reneixes i entens que aquests moments de felicitat fugaços desapareixen perquè saben podràs crear-ne de nous.
Hem de començar a entendre que nosaltres tenim el poder de crear les circumstàncies que marcaran la nostra vida. Tant és el poder que tenim. Decisió: on poso la meva atenció? On em vull re-Crear? Ser feliç és una opció. Com ocupo el meu temps n’és una conseqüència.
